|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El mundo de Laura Lila

El 11 de Septiembre de 2003, en lo que acabaría revelándose como
una de las mejores decisiones de mi vida, asistí a una muestra de cortometrajes del
CCCB, el Mecal. Allí conocí a una persona que me fascinó desde el momento
en que le puse los ojos encima. Una mujer atractiva, despierta e inteligente, de
la que me dije de inmediato que tenía que saber más cosas. Averigüé que era
historiadora y antropóloga, que estaba cursando estudios de quiromasaje y
osteopatía y que trabajaba como monitora en una ludoteca. Descubrí que
que siempre se debatía entre el instinto y la razón, que era una lectora
compulsiva y que había vuelto recientemente de un Erasmus en
Francia. Supe que tenía un carácter volcánico y apasionante, una
personalidad compleja y lo suficientemente contradictoria y llena de matices
como para no resultar jamás aburrida. Me fascinaron sus manos, de dedos largos y
finos, que agitaba con vehemencia mientras hablaba dibujando extrañas figuras en
el aire. Encontré maravillosa su risa, y me puse
como reto personal provocársela cuantas más veces pudiera...
El 12 de Octubre de 2003
reuní valor e invité a cenar a esa mujer al piso de Gràcia en que vivía por aquel
entonces. Para mi enorme alegría y sorpresa, aceptó. Lo que pasó aquella noche,
como comprenderéis, no voy a explicarlo.
El 2 de Enero de 2003,
Laura Lila y yo cruzamos la puerta de nuestro pisito en Hospitalet de Llobregat.
Acabábamos de empezar a vivir juntos... Sin dudarlo. Y allí
transcurren nuestros días hasta hoy... Ella me mira y me ama aún poniendo a veces
cara de pensar que soy un gorila, y yo la miro y la amo sabiendo la suerte que
he tenido al encontrarla.
|
 |
|

|
Entre las muchas cosas
que Laura Lila y yo hemos compartido, una de las más apasionantes ha
sido juntar el círculo de amigos y conocidos. A la
heterogénea troupe
que he ido conociendo a lo largo de mi vida, se han ido uniendo
miembros de los variados grupos de gente con los que la sociable
Laura ha confraternizado.
Ahora sólo mencionaré a unos pocos, dejando al resto para futuras
actualizaciones... Más que nada porque todavía no les he preguntado
a muchos de ellos si les importaría o no aparecer en esta página, y
si querrían o no ver publicada su imagen. |
|
|
No és mai fàcil exercir de mare soltera,
però pel que sembla la dona que riu a la vostra dreta ho
aconsegueix de forma excel·lent... Ella es diu Gala, i el
nano amb un somriure que travessa el xumet respon quan li diuen
Aram (noms ben macos tots dos, per cert). Els he vist sempre a
Castelló d'Empúries o a Colera, i se'm queden clavades a la memòria
la seva alegria, la trapelleria tremenda de l'Aram (a qui la
Laura i jo vam cuidar una nit en una memorable ocasió), l'actitud
directa de la Gala envers la vida... A través d'ella he conegut
dones fascinants com la Dolors i la Ramona, o artistes
plàstics amb molt per compartir i una habilitat envejable, com el
Lluís. |
 |
|
 |
La noia que somriu a la
foto de l'esquerra es diu Meritxell, i ara mateix se la pot
trobar a Brusel·les si un s'anima a fer-li una visita (fet que es
produirà ben aviat si la Laura i jo trobem el moment, per cert).
Molt intel·ligent, desperta i emprenedora, és una de les millors
amigues de la Laura tot i que ara estigui més o menys lluny. Les
vegades que ha vingut a Barcelona i he pogut parlar una mica amb
ella m'ha causat una boníssima impressió, així que espero que vingui
més sovint... Recordo ara mateix el cap d'any de 2003, on vam anar
junt amb la Tríada barcelonesa a triscar per alguns bars del Gòtic.
Una salutació des de Barcelona i a veure si ens trobem aviat! |
|
|
|
És difícil parlar de l'home que riu a la foto de la dreta sense
mencionar una de les seves passions: la música. En Llibert va
nèixer amb notes musicals a la sang en comptes de glòbuls vermells,
de forma que només li cal veure un instrument completament nou i jugar-hi
una mica per començar a treure-li notes i melodies. Guardo com a
experiències inoblidables algunes nits a Colera, amb el Llibert, el
Jordi Guitarra i més Arreplegats tocant des de música
turca fins al Jerónima de los Mojinos. Un luxe. Hi ha altres
estampes inoblidables: per exemple veure'l pujar una muntanya tocant
com un boig la gaita escocesa i sense perdre l'alè en cap
moment... Llibert és un enginyer industrial que recentment ha
presentat projecte (amb la sensació impagable de relax que acompanya
aquests moments), i barrunto que barrejant contes i música farem
grans coses junts... Un gran tipus, bona persona, tranquil i alegre,
amb qui sempre ve de gust fer unes cervesetes... O un vi de missa.
|
 |
|
|
ESTAMOS TRABAJANDO EN ELLO |
Al bo de Ramon el vaig conèixer
fa dos anys a una de les meves festes d'aniversari, però no vaig
tenir oportunitat de parlar amb ell amb calma fins un temps més
tard, quan es va apuntar al grup "Entropia
teatre", per on tants dels meus amics han passat en un moment o
altre. En Ramon va estudiar Història juntament amb la Laura
Lila, i arrel dels seus anys universitaris s'han fet grans amics.
Cosa fàcil per una altra banda: és un tipus intel·ligent, amable i
simpàtic, que defensa les seves idees amb passió i
insistència però sense perdre mai el respecte. En forma gràcies al
tennis i a l'exercici, vegetarià i "manitas", la Laureta i jo tenim
moltes coses a agrair-li al Ramon, entre elles gran part dels
nostres mobles, forats de la paret i feinetes de Bricomanía que hi
ha a casa... :) Moltes gràcies, Ramon, ja saps que estàs convidat a
un soparet a casa nostra quan vulguis. |
|
|
|
I els següents de la llista, quan els hagi demanat
permís, són la Meme, la Pepa i família, la colla històrica (Yolanda, Anna
i Oriol, Emma i Francesc,...), els Arreplegats (Mercè, Mireia i Isra,
Jeni i Rober,...), i encara més gent que aquesta bruixeta bona m'ha dut a
conèixer! |
|
Volver a
Gente
|