Quan es va despertar, els monstres de l'espai havien desaparegut. Això, evidentment, el va fer feliç. Es va treure les lleganyes amb dos dits i va somriure, preguntant-se què en pensaria Freud, d'aquell somni tan grotesc. I ell mateix es va respondre: el de sempre, que sóc un reprimit sexual i que em vull follar la meva mare.

     Havia estat un somni lleig: uns extraterrestres l'havien abduït mentre conduïa cap a la feina i l'havien obligat a masturbar-se mirant una peli porno dolenta. El títol: EN BOB I LA JENNY ES DIVERTEIXEN estava a l'alçada de l'argument. Benvingut a bord, li havien dit telepàticament aquells cabrons verds. Necessitaven els seus gamets reproductors per nosequè d'uns experiments d'enginyeria genètica. Segregui una mica d'esperma, si us plau, i el deixarem tornar a la Terra. Li costaria oblidar aquell malson de pel·lícula: en Bob (un lampista amb un penis immensament enorme), ficant-li el dit al cony a la Jenny (una meuca amb uns pits enormement immensos), i després llepant-se i penetrant-se i aquesta mena de coses que en un altre context resulten tan suggerents. I aquells gemecs ridículs: ooohhh, ooohhh, que em corrooohhh... I ell, apa, amunt-avall-amunt-avall, escopint-se a la mà i exercitant el bíceps per complaure uns alienígenes. Però era impossible concentrar-se amb aquells mostres al voltant.

     Perquè eren uns éssers poc atractius (si tenim en compte els actuals cànons de bellesa terrestres), i el posaven molt nerviós. Per començar, no tenien tronc, ni cap, ni extremitats. Eren tan sols unes boles, no del tot esfèriques sinó irregulars i inestables. En algun moment eren més aixafades, en altres s'estiraven com una botifarra o adquirien forma d'ou; i tenien molts tentacles de diferents mides, entre els quals a vegades hi havia plecs i orificis que ves a saber on anaven a parar, i una espècie de porus immensos que supuraven un líquid llefiscós que els feia brillar com un caramel llepat.

     Ja li havien hagut de donar una pastilla per fer-lo trempar, i el seu penis havia deixat de ser un humil penjoll per convertir-se en un símil d'un cogombre rosat amb un gland ben rodó i vermell, dur com l'acer. És clar que no era tan gran com el d'en Bob, però era més gran del que mai havia estat.

     Però psicològicament, es sentia tan excitat com una patata bullida i ja li feia mal el braç de cascar-se-la. I va haver de continuar amb l'esquerra. Amunt-avall-amunt-avall. I després altre vegada amb el dret, etcètera, mentre en Bob empitonava la Jenny a l'estil caní i aprofitava l'avinentesa per magrejar-li els pits. Però hauria necessitat uns dits més llargs perquè aquelles masses tan grosses i bellugadisses se li escapaven pels costats.

     Ooohhh ooohhh ooohhh, amunt-avall-amunt-avall, ooohhh ooohhh ooohhh.

     La parelleta gemegaire havia efectuat ja quatre o cinc postures i litres i litres d'un líquid blanquinós (potser esperma, potser només efectes especials) havien cobert la cara, els cabells i els pits de la Jenny, i ella recollia les últimes gotes amb la llengua i deixava anar l'últim gemec, que gairebé era un sospir d'avorriment.

     Allò ja estava. Però ell no aconseguia corre's. I la pel·lícula va tornar a començar i els monstres li van oferir una altra pastilla. No es preocupi, no li farà cap mal. Se la va prendre.

     I es va adormir.

     I es va despertar.

     I tot havia estat un somni. Sí, sona a tòpic barat, però la vida és així. Quan et segresten els mostres de l'espai, hi ha poques possibilitats de la cosa sigui gaire real.

     Però va deixar de pensar en les experiències oníriques per concentrar-se en la realitat, que era molt més agradable.

     Perquè el que l'havia despertat no era la llum de l'alba, ni l'impertinent despertador. Era la seva novia, que aquella nit s'havia quedat a dormir a casa seva. I l'havia despertat de l'única manera que val la pena ser despertat, de l'única manera que era impossible enfadar-se, encara que ella hagués interromput el seu descans.

     "Bon dia", va dir ell. Però ella no va respondre perquè tenia el cap sota els llençols i la boca ocupada. Tan sols va dir mmmmh, amb tendresa, i va continuar.

     Sí. Allò era molt més agradable que fer-s'ho sol en un OVNI.

     Va aixecar els llençols i la va mirar. Era maca. Li agradava mirar-la, i encara més quan estava nua, arraulida al seu costat i amb el seu penis dins la boca. Era evident que aquest tornava a tenir les seves proporcions naturals, perquè sinó no li hauria cabut sencer. Ella movia el cap amunt i avall, sense parar. És clar que no ho feia tan bé com la Jenny, però sabia que ho feia amb amor, i a ell ja li agradava.

     "T'estimo", li va dir.

     Ella va aixecar la vista i va moure les celles. I ell va somriure. Al cap d'una mica ella va enretirar el cap cap amunt, lentament i apretant els llavis, i quan va arribar al final i li va quedar la boca buida, va dir: "Jo també, tonto".

     I ell va riure.

     Ella li va passar la llengua pel melic i el va acariciar. I ell es va deixar fer.

     Ella era bastant maca, potser tenia el nas massa gros, però era simpàtica i tenia uns ulls preciosos. Aquells eren els ulls que l'havien enamorat. L'únic problema d'uns ulls bonics, va pensar, és que només els pots gaudir amb la vista, no són com uns pits bonics o un cul bonic o uns llavis bonics, que pots tocar, acariciar, llepar i fins i tot mossegar. Aquells ulls només els podia mirar, però ja n'hi havia prou, perquè ella estava damunt seu, movent-se rítmicament, i tenia el seu penis ben endins. Potser era allò la felicitat?

     I va tornar a riure, no sabia per què, però s'havia despertat rialler. Ella no es va sentir ofesa, al contrari, també va riure i el va cavalcar mentre reia. I els seus pits es movien tremolant al ritme d'aquell riure gairebé histèric, i això l'excitava i li feia gràcia, i encara reia més.

     Va tancar els ulls. A vegades ho feia. I es va adonar de que ella estava més humida del normal, estava xopa, i estaven tots els llençols mullats i ell també. I això, curiosament, també li feia gràcia.

     Quan va obrir els ulls va patir un estrany efecte òptic. Li va semblar que la seva novia no era la seva novia. En realitat no s'hi havia fixat gaire en la cara, només en els pits, i no els havia reconegut. Els va mirar fixament i, collons, no eren els pits de la seva novia, però eren bonics també. I li eren vagament familiars. Ben arrodonits, tamany mitjà, i amb aquells mugronets durs de color rosa... No... Sí! És clar! Eren els pits de la seva veïna! Des del dia que els va veure a la platja no se'ls havia tret del cap... I ella encara li ho posava més difícil amb aquelles samarretes tan cenyides que semblaven sempre a punt d'explotar. I aquells texans arrapadets... Però com collons havia anat a parar aquella meravella al seu llit? Ah, sí, ara ho recordava tot: Ella havia anat a casa seva ahir al vespre i li havia demanat una mica de sal per fer una truita de patates. I ell l'havia invitat a sopar mariscada i caviar rus. I s'havien emborratxat amb dos tetrabriks de vi i refrescos de cola. Potser quan havien començat a sopar gairebé no es coneixien, però havien anat intimant i ara ja havien descobert que estaven fets l'un per l'altre. I ella s'havia passat la llengua pels llavis i, per sota les estovalles, havia començat a acariciar-li la cama.

     "Uix", havia dit ell quan el seu penis havia entrat en erecció i havia topat amb la bragueta d'uns texans que li venien una mica justos.

     Ella havia comprés el seu patiment i li havia descordat la bragueta i l'havia continuat acariciant. I era més agradable així, pell contra pell, sense robes pel mig. Però encara no en tenia prou.

     Així doncs, s'havia aixecat de cop, havia fet aixecar-se també a la veïna, li havia estripat la brusa i li havia arremangat la faldilla (grata sorpresa, la total absència de roba interior). L'havia penetrat encara d'empeus i després s'havien llençat contra la taula i havien començat a estimar-se sobre la mariscada i el caviar. Havien xafat el que quedava de la llagosta, s'havien empastifat de salsa, havien trencat les copes i havien fet caure el vi. Ella s'havia estat clavant una forquilla al cul, però no li importava. Les espelmes que ell havia encès perquè tot fos més romàntic també havien caigut, i una d'elles havia rodolat fins les cortines. Però ells s'estimaven tant que no els importava que el foc s'estengués. Aquell foc era com una metàfora, un simbolisme de la seva passió que creixia i creixia i es propagava sense aturar-se a reflexionar, sense respectar res, ni cortines, ni mobles, ni llibres, ni les bigues del sostre. I la seva escalfor els animava a continuar i les flames els excitaven encara més. Ell ni tan sols se'n recordava de la seva novia i el fum espès que ho omplia tot tampoc no els importava.

     Les bigues del sostre estaven tan socarrimades que havien cedit i el sostre havia caigut. I els veïns del pis de dalt també. I els altres tres pisos i l'àtic i el sobreàtic. I tots havien mort i els seus cossos estaven semienterrats.

     I ells, entre flames i runes i cadàvers, continuaven estimant-se. I quan van acabar es van adormir, encara abraçats.

     I ara s'havien despertat al llit d'ell i havien tornat a començar. Sí, realment hi havia alguna cosa que no encaixava, però tot era molt divertit i ell reia.

     Però de cop i volta, la seva veïna va començar a gemegar com si l'estiguessin esquarterant i els seus ulls van ser blaus i els seus pits gegantins, i portava posats un lligacames negre i mitges i sabates de tacó alt. Estava molt canviada. En realitat, era la Jenny. Sí, ella, Jenny Poosie, la Reina del Porno. Ella i els seus dos pits com síndries, trontollant d'un costat a l'altre i amunt i avall. Quin espectacle, mare meva. Ell era conscient de que la longitud del seu penis no era ni tan sols la meitat que la del penis d'en Bob, però ella semblava no notar-ho. Aquella vagina tan professional s'adaptava a qualsevol cosa, era tremendament elàstica.

     Ella continuava botant i als llavis de la cara hi tenia un somriure.

     - Qualsevol cosa -va dir:- des d'un escuradents a un pal de beisbol.

     I ell va continuar rient. Era un riure estrany, estúpid, mig d'alegria, de felicitat absoluta, mig d'histèria, de bogeria. I tenia la molesta sensació de que passava alguna cosa estranya, però va mirar al seu voltant i no va saber dir què era. Perquè estava a la seva habitació, al seu propi llit, i estava fent l'amor amb la Jenny. Sí, què passa? Tot era molt normal. I la vida era bella.

     Era molt fàcil no preocupar-se, només havia de concentrar-se en aquelles impressionants glàndules mamaries i ja quedava com hipnotitzat i entrava en una espècie d'èxtasi místic. Eren uns pits sobrenaturals. No li devia fer mal a l'esquena haver d'arrossegar cada dia aquelles coses? Quant devien pesar? Tres quilos? Li feia il·lusió tocar-los, mai n'havia tocat cap com aquells, però no va ser capaç.

     Allò també el va intrigar. No podia moure's, li feia massa mandra allargar la mà cap aquelles precioses bosses de silicona (o potser eren naturals?). I mai havia tingut mandra per una cosa així, era impossible que li passés ara.

     I ja tenia un altre fet anormal a afegir a la llista, juntament amb l'excés de flux, el riure tonto, la miraculosa reconstrucció de l'edifici després de l'incendi i la multiplicitat de personalitats que havia adquirit la seva parella. Perquè estava segur d'estar fent l'amor amb la Jenny (per molt estrany que semblés), però també li semblava recordar que abans havia estat amb la seva novia i/o la seva veïna. Era ben curiós... Tres persones en un sol cos? Era com una Santíssima Trinitat de la Luxúria (o Paganíssima Trinitat, potser).

     Això sol passar en els somnis, va pensar, però estava segur de no estar somiant. De totes maneres, la situació tampoc semblava gaire real. Potser era un miratge o alguna cosa d'aquestes? I si s'havia pres una droga al·lucinògena i no ho recordava? Eh?... Però i si simplement s'estava tornant boig? Semblava el més probable, perquè només un grillat s'estaria tan quiet mentre carda amb la Gran Jenny.

     No podia continuar així. Havia de resoldre aquell misteri. Però li costava molt moure's. Va haver de fer un esforç terrible però finalment va aconseguir desenganxar el braç del matalàs i va aixecar la mà cap el pit de l'esquerra. El va atrapar bruscament, agafant-lo amb força.

     La Jenny no va desaparèixer com havia pensat que ho faria si es tractés d'un miratge, sinó que se'l va mirar amb cara de sorpresa, va dir ooohhh-ooohhh i va somriure; i ell va riure, satisfet, però no va deixar anar la seva presa.

     Aquell pit tampoc era gaire normal. Estava molt humit (el que potser es podria explicar degut a la suor) i tenia una textura i una forma estranyes (el que no tenia cap explicació raonable). S'havia contret i s'havia allargat i el mugró havia desaparegut. Era esfereïdor, el pit més llarg que mai havia vist ningú. I no penjava inert ni es balancejava com un pèndol, sinó que no parava de moure's en totes direccions talment la cua d'un animal estrany.

     Va aconseguir moure l'altre braç i atrapar l'altre pit, que també es va metamorfosar. Ara era com si hagués agafat una serp amb cada mà i la sensació era desconcertant. I com es movien!

     I enmig d'ells dos encara n'hi havia un altre. Tres pits? Quatre! Cinc! Sis! I encara més! Li sortien del melic, dels dits de les mans, de les natges, del mateix pubis! I dels ulls, la boca, les orelles... Eren infinits. Però bé, si una cosa estava clara és que allò ja no eren pits, i ja no tenia cap sentit continuar considerant-los com a tals.

     L'angunia el va obligar a deixar anar els dos que tenia agafats i, espantat, es va fregar els ulls. Quan va tornar a mirar, la imatge era borrosa. I terrible. La seva parella s'havia tornat verda i allò que ell ingènuament havia pres per pits ara eren sense cap mena de dubte els tentacles d'un d'aquells monstres de l'espai.

     Un monstre de l'espai que cavalcava damunt seu, fent-li l'amor.

     Tornava a estar dins una nau alienígena. I va suposar que en realitat sempre hi havia estat. Simplement l'havien drogat i havia estat patint al·lucinacions, és clar.   

     Davant de l'ensurt, el seu organisme va reaccionar d'una manera inesperada: va  tremolar i va notar un pessigolleig a la zona pèlvica. No era exactament un orgasme, però estava ejaculant. Els monstres de l'espai havien guanyat la batalla. Cabrons. Es sentia humiliat, però no podia evitar continuar rient, encara que no li fes cap gràcia.

     Es sentia brut. I, en certa manera, ho estava...

     Tota aquella humitat, aquells líquids que ell havia interpretat com a fluxos vaginals o suor, eren ni més ni menys que supuracions alieníge-nes. I com supuraven els fills de puta! Ara la seva pell (irritada i vermella de les carícies tentaculars) brillava talment com si s'haguessin fet curses de cargols damunt seu. Cargols contra llimacs, sangoneres i meduses. I se li enganxava la roba, i tenia la pell de gallina i tots els pèls eriçats.

     El monstre que l'havia violat sostenia una proveta amb un tentacle i l'estava omplint amb un líquid enganxós que li sortia d'un dels múltiples orificis de la seva anatomia. I aquell líquid era el seu esperma. Sí. Ja el tenien. Disculpi les molèsties, i sàpiga que agraïm molt la seva desinteressada col·laboració.

     Va dubtar entre vomitar i desmaiar-se, i es va desmaiar.

     I després va recuperar el coneixement. Però abans d'obrir els ulls va desitjar amb totes les seves forces trobar-se de nou al seu llit, despertant d'un ridícul malson. Però estava dins del cotxe i la pell encara li brillava.

     Es va pujar els calçotets, es va cordar els pantalons i va començar a conduir, amb pressa per dutxar-se. Encara reia, però tenia els ulls tan plens de llàgrimes que es va estimbar al primer revolt.